ENTENDRE LES PREVISIONS

En aquest apartat posaré les definicions d'alguns termes que utilitzo en les meves previsions.






ESTAT DEL CEL


La quantitat de nuvolositat que hi ha al cel es medeix en vuitens (per exemple, 8/8 seria cel cobert, i 0/8 cel serè).


1.- Cel serè: 0 vuitens
2.- Cel poc ennuvolat: 1-2 vuitens

3.- Cel mig ennuvolat: 3-5 vuitens
4.- Cel molt ennuvolat: 6-7 vuitens
5.- Cel cobert: 8 vuitens

Lògicament, hi ha diferents tipus de núvols i a diferents altures, i es classifiquen en:


Núvols alts: Aquells que estan entre els 5 i 13 km d'altura.


Núvols mitjans: Es troben entre 2 i 7 km d'altura.


Núvols baixos: per sota dels 2 km.


Però com passa amb tot, sempre pot variar alguna cosa. En el cas del núvols baixos, hi ha un famós núvol que és el de tempesta, que s'anomena "CUMULUNIMBUS". Aquest núvol té la base cap a uns 2 km d'altura però la seva part superior pot arribar fins al límit de la troposfera amb l'estratosfera, és a dir, fins als 10-15 km. Com més a prop de l'equador, major serà l'altitud de la part superior.


EVOLUCIÓ TEMPORAL

- Nuvolositat variable: Alternança d'estats del cel molt diferenciats.
- Intervals de núvols: Alternança d'estones de cel poc ennuvolat amb cel molt ennuvolat.
- Aclarida: Transició de cel molt ennuvolat a poc ennuvolat o serè.
- Clarianes: Extensions sense núvols en un cel mig o molt ennuvolat.




PRECIPITACIÓ


És un hidrometeor consistent en la caiguda a la superfície terrestre d'aigua en forma líquida i/o sòlida.


Els diferents tipus són:


Pluja: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.
Plugim: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.
Neu: precipitació de cristalls de gel reunits generalment en forma de flocs o volves.
Aiguaneu: precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.
Calabruix: precipitació de grans blancs i opacs, formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 10 mm de diàmetre.
Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre igual o superior a 10 mm.
Pluja gelant: pluja en subfusió que quan entra en contacte amb algun objecte o amb el terra forma de manera instantània una capa de gel.


La intensitat l'ordeno de més feble a més forta:


-Feble, moderada, forta, torrencial.




Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:


Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.
Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en poca quantitat durant un període curt de temps.





Altres característiques

Es parla de tempesta quan qualsevol de les precipitacions anteriors va acompanyada de descàrregues elèctriques.

Les pluges de fang s'especifiquen quan l'aigua que forma la pluja aporta fang procedent d'altres zones geogràfiques (desert).

La borrufa és una precipitació de neu que s'origina en un indret i que el vent trasllada a un altre on no hi ha nuvolositat o la que hi ha és insuficient per originar-ne.


Evolució temporal


L'evolució temporal es descriu segons l'apartat 2 de variables meteorològiques i utilitzant els termes següents:


Intermitents: precipitacions que s'inicien i finalitzen diverses vegades durant el període en què s'espera precipitació.
Continuades: precipitacions que es mantindran durant gran part del període en què es preveuen.




La distribució de les precipitacions dins una àrea geogràfica concreta s'indica utilitzant:
Generals: la precipitació afecta més d'un 70 % de la zona esmentada.
Extenses: la precipitació afecta entre un 30 % i un 70 % de la zona esmentada.
Aïllades o locals o puntuals: la precipitació afecta més d'un 30 % de la zona esmentada. La precipitació es reparteix de manera irregular dins la zona esmentada.
Per poder definir millor la predicció de precipitació s'introdueix la probabilitat de precipitació dins una àrea geogràfica concreta:
No es descarta: probabilitat d'ocurrència inferior a 10 %.
Possible: probabilitat d'ocurrència entre 10 % i 30 %.
Probable: probabilitat d'ocurrència entre 30 % i 70 %.
Molt probable o se n'esperen: probabilitat d'ocurrència superior a 70 %.




TEMPERATURES


Les temperatures s'expressen en graus Celsius.


Es podrà indicar la tendència de les temperatures respecte al dia anterior seguint els criteris següents:



Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 graus.
Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 i fins a 6 graus.
Ascens o descens lleuger: canvis de més d'1 i fins a 3 graus.
Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 grau.


Es podrà parlar de glaçades quan hi hagi valors iguals o inferiors a 0 graus.




Altres termes que s'utilitzen són:



Es parla d'inversió tèrmica quan la temperatura puja amb l'altitud.


En temperatures superiors a 20 graus i humitat elevada es pot utilitzar el terme índex de xafogor per descriure la sensació tèrmica.


Especialment en pronòstics de muntanya, es pot utilitzar el terme índex de fredor per descriure la sensació tèrmica resultant de l'efecte refredador del vent.



VISIBILITAT

Definició
Transparència de l'aire definida per la distància màxima a la qual són visibles els objectes.

Dolenta: visibilitat inferior a 1 km (boira).
Regular: visibilitat entre 1 i 10 km.
Bona: visibilitat entre 10 i 50 km.
Excel·lent: visibilitat superior a 50 km.
A part d'indicar la reducció de visibilitat, també s'indica el meteor que l'origina:
Boira: quan hi ha gotetes d'aigua en suspensió a l'aire que redueixen la visibilitat a menys d'1 km.
Boirina: quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 10, i la humitat relativa de l'aire és igual o superior a 70 %.
Calitja: quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 10, i la humitat relativa de l'aire és inferior a 70 %.



VENT


Definició
Moviment horitzontal de l'aire respecte a la superfície terrestre.


DireccióIndica la procedència del vent.
Les categories es defineixen a partir d'una rosa dels vents de 8 direccions.
Tramuntana: N
Gregal: NE
Llevant: E
Xaloc: SE
Migjorn: S
Llebeig o garbí: SW (garbí per designar marinada del SW)
Ponent: W
Mestral: NW


També hi ha altres termes que indiquen la direcció del vent:
Variable: la direcció del vent oscil·la entre direccions separades més de 90 graus.
Brisa: vent de cicle diürn originat per escalfament desigual terramar o vall-muntanya.
Marinada (diürn) - terral (nocturn)
Brisa de vall (diürn) - brisa de muntanya (nocturn)
Torb: ventada que aixeca la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement, tant en sentit vertical com horitzontal.


I aquesta és la rosa dels vents, ja que cada direcció té un nom específic, per exemple, el vent del Nord s'anomena "tramuntana".










ESTAT DE LA MAR


Definició
Classes i altura de les onades.




  • Mar plana: mar sense onades.
  • Mar arrissada: altura de les onades inferior a 0,1 metres.
  • Marejol: altura de les onades entre 0,1 i 0,5 metres.
  • Maror: altura de les onades entre 0,5 i 1,25 metres.
  • Forta maror: altura de les onades entre 1,25 i 2,5 metres.
  • Maregassa: altura de les onades entre 2,5 i 4 metres.
  • Mar brava: altura de les onades entre 4 i 6 metres.
  • Mar desfeta: altura de les onades entre 6 i 9 metres.
  • Mar molt alta: altura de les onades entre 9 i 14 metres.
  • Mar enorme: altura de les onades superior a 14 metres.

Altres característiques de l'onatge són:


Mar de fons: onades degudes a vents llunyans o que ja han desaparegut.
Sovint es distingeixen per la regularitat i període més llarg, a més de no concordar generalment amb el vent observat. La direcció de les onades s'indica a partir d'una rosa dels vents de 8 direccions.
Mar creuada: onatge procedent de diferents direccions en un mateix lloc i moment.


ZONES GEOGRÀFIQUES

I en aquest mapa de Catalunya mostra les diferents zones geogràfiques que es distingeixen. Vilamajor estaria al PRELITORAL CENTRAL.


Cap comentari:

Publica un comentari